La nova geografia del mercat mundial del salmó: oferta, demanda i fluxos comercials

Qui decideix realment el preu del salmó?

Al llarg dels anys, analitzar el mercat del salmó equivalia, en gran mesura, a observar l’evolució de la producció noruega. Com a principal productor mundial de salmó Atlàntic, qualsevol variació en la seva collita repercutia de manera directa i gairebé immediata en els preus internacionals.

Avui, però, aquesta visió ja no és suficient. El mercat s’ha tornat molt més global i complex, i els preus ja no es poden entenre únicament des de l’oferta. Els fluxos comercials entre Europa, Amèrica i Àsia, així com la demanda internacional, exerceixen un paper determinant en l’equilibri del mercat.

Noruega continua marcant l’oferta
Noruega és el segon exportador més gran de productes d’animals aquàtics i manté el lideratge – compartit amb Xile – en les exportacions de salmó, representant gairebé la meitat del valor global de les vendes internacionals d’aquesta espècie. Així ho recull l’informe L’estat mundial de la pesca i l’aqüicultura el 2026 de la FAO.

El seu nivell de producció continua condicionant l’oferta mundial: quan augmenta la seva collita, el mercat acostuma disposar d’un volum més gran de producte i la pressió sobre els preus tendeix a moderar-se.

Una major disponibilitat de producte acostuma a afavorir la capacitat de negociació dels compradors i, alhora, la presència de preus més competitius. No obstant això, aquest efecte no es produeix de manera automàtica, sinó que depèn de com es redistribueixi aquest volum addicional entre els diferents mercats.

Xile es consolida als Estats Units
Juntament amb Noruega, que abasteix principalment a Europa i Àsia, Xile manté una posició de referència als Estats Units, un dels mercats més grans de consum i importació de salmó, segons dades de la FAO de 2024.

Aquell mateix any, es va convertir en el principal proveïdor del mercat nord-americà, amb gairebé la meitat de les importacions de salmó, seguit de Noruega amb un 18%.

Aquest panorama evidencia la capacitat de la demanda nord-americana per absorbir una part significativa de la producció xilena, fins i tot en períodes de menor disponibilitat, desafiant així l’estacionalitat del producte i sostenint els preus. D’aquesta manera, els Estats Units reafirmen la seva posició com un dels principals actors del mercat del peix fresc.
La rellevància del segment del producte fresc també queda reflectida en les dades de la FAO: el 2024, gairebé el 70% de les exportacions de salmó i truita corresponia a productes frescos, davant del 27% del comerç mundial de productes aquàtics. Això posa de manifest l’elevat valor afegit d’aquests productes.

El paper estratègic de la Xina
Un dels actors amb més capacitat per alterar l’equilibri global de la demanda és la Xina.

No necessita convertir-se en el major importador per influir en els preus; n’hi ha prou amb incrementar lleugerament les seves compres per modificar els fluxos comercials internacionals. D’aquesta manera, quan una major part del salmó noruec es dirigeix cap al mercat asiàtic, Europa disposa de menys oferta i els preus reaccionen amb rapidesa. Tot plegat demostra fins a quin punt la demanda internacional pot arribar a condicionar l’equilibri del mercat.

Tot i això, les dades de la FAO corresponents a 2024 situen la Xina com el segon importador més gran de productes d’origen animal aquàtic, representant el 12% del valor total de les importacions mundials. Aquesta evolució reflecteix el paper de les importacions per satisfer la demanda de consum intern i el processament de productes destinats a la seva reexportació.

Les dades del Norwegian Seafood Council permeten elaborar la taula següent, que reflecteix l’evolució de les exportacions noruegues cap a la Xina en els darrers anys:

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Norwegian Seafood Council.

El 2025, la Xina va registrar el major creixement amb la importació de més de 90.000 tones, un 99% més que l’any anterior. Segons va assenyalar Christian Chramer, director executiu del Norwegian Seafood Council, en declaracions recollides per iPac Aqüicultura, aquest augment respon al fort creixement de la demanda, a la caiguda de preus i al recent interès del mercat xinès per exemplars de mida més petita, més enllà dels salmons de més de sis quilos que habitualment concentraven la seva demanda.

La importància de comprendre els fluxos comercials per a entendre el mercat

El mercat mundial de salmó demostra que el producte ja no competeix únicament per volum, sinó també per destinació. Un augment de la producció noruega pot tenir efectes molt diferents en funció del mercat al qual finalment es destini aquest producte. I, en aquest context, el paper de grans importadors com la Xina pot ser determinant per a l’equilibri del mercat.

Per això, per als compradors, importadors i professionals del sector, seguir únicament les cotitzacions setmanals ja no és suficient per comprendre el comportament dels preus. Cal entendre els fluxos internacionals que connecten els principals mercats per a anticipar l’evolució del mercat.