La nova era del consum de peix

Durant els últims anys, el sector pesquer europeu ha travessat una successió de crisi – la pandèmia, el Brexit, la guerra a Ucraïna, entre altres – que han sacsejat i transformat la indústria. Totes elles van formar la “tempesta perfecta”, que va desencadenar alteracions en les cadenes de subministrament i increments de costos, i va accelerar canvis que ja començaven a albirar-se en els hàbits de consum.

Segons un recent informe de l’Observatori Europeu del Mercat dels Productes de la Pesca i de l’Aqüicultura (EUMOFA), el tancament de l’hostaleria durant la pandèmia va provocar una sobtada caiguda de la demanda de peix fresc, mentre que les vendes de peix congelat van augmentar, sent productes més duradors i fàcils d’emmagatzemar. Aquest canvi no es va revertir després de la pandèmia, sinó que va marcar un punt d’inflexió en les formes i mètodes de consum dels productes del mar.

En aquest escenari canviant, l’interés pel peix ha anat perdent protagonisme en la dieta quotidiana de les llars, al mateix temps que guanyava terreny en un context d’oci, gaudi i vacances. En altres paraules, el seu consum s’ha desplaçat de les cuines domèstiques als restaurants. En l’actualitat, és més habitual sortir a menjar cebiches, tiraditos i poke que acudir setmanalment a la pescateria de barri. Malgrat perdre força, el consum de peix en l’àmbit domèstic no està desapareixent per complet, sinó que s’està transformant i movent cap a una nova normalitat: satisfer a un consumidor que demanda simplicitat, conveniència i rapidesa.

A Espanya, el nou model de venda de peix de Mercadona, el gegant de supermercats del país, reflecteix clarament aquest canvi de paradigma. La cadena ha optat per substituir de manera progressiva els taulells de pescateria tradicionals per prestatgeries amb filets i lloms envasats, llestos per a consumir o cuinar, amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves tendències.

Malgrat els esforços de les grans cadenes, les dades sobre el consum domèstic segueixen sense convidar a l’optimisme. Segons xifres del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació de novembre de 2025, cada espanyol va consumir de mitjana 1,48 kg, una xifra similar a la registrada en el mateix període de 2024, però que queda lluny dels més de 2 kg de mitjana consumits fa una dècada. La comparació anual resulta encara més reveladora: mentre que el 2015 el consum per càpita total va ser de gairebé 26 kg, el 2024 no va aconseguir arribar als 18 kg.

En el seu últim informe corresponent al període entre desembre de 2024 a novembre de 2025, el MAPA assenyalava una pèrdua d’intensitat en les compres de productes pesquers per a la llar. El volum de compra va caure gairebé un 2%, encara que es va compensar parcialment per l’augment del preu mitjà. El descens del mercat s’explicava pel retrocés de compra de peix fresc, les vendes del qual van baixar un 5,6%, arrossegant al conjunt de la categoria. No obstant això, les vendes de congelats van créixer un 1,5%, però no suficient per a compensar les pèrdues del fresc.

Hi ha peixos que trenquen la dinàmica i es consoliden com una opció atractiva. És el cas del salmó, la demanda del qual sí ha augmentat en aquest últim any (gairebéun 10%), segons el mateix informe. A més, l’Informe Alimentari de 2024 del MAPA, destaca que el salmó lidera el consum per càpita fora de casa, amb un augment del 30% respecte a l’any anterior, aconseguint els 0,22 quilograms per persona.

Així mateix, altres espècies com la tonyina encaixen en els formats més demandats actualment: fumats, congelats, precuinats o llestos per a consumir; en filet, lloms, supremes o elaboracions com sushi. Es tracta d’articles que dominen les seccions de congelats i plats preparats en la majoria dels supermercats per la seva facilitat de conservació i rapidesa de preparació.

En definitiva, el peix no està desapareixent de les taules. El que està canviant és la forma en què arriba a elles.