El conflicte geopolític sacseja el sector pesquero

Les conseqüències del conflicte a Orient Mitjà, iniciat el mes de febrer passat, han afectat diversos sectors del teixit productiu, entre ells el pesquer. La indústria porta mesos navegant en aigües turbulentes i, a Espanya, la guerra està impactant en el sector agroalimentari, on creix la preocupació pels sobrecostos de transport, logística i embalatge.

Quan es pensa en Orient Mitjà, les mirades se centren en el petroli. No obstant això, l’impacte de la inestabilitat geopolítica es fa extensiu més enllà de l’àmbit energètic i acaba afectant activitats tan quotidianes com necessàries com fer la compra en el supermercat o anar a la peixateria. Això posa de manifest una cadena de subministrament global que depén de les mateixes rutes marítimes: el peix congelat que Europa importa des d’Àsia.

La Unió Europea consumeix molt més peix del que produeix. Segons un informe de la Comissió de Pesca del Parlament Europeu (PECH), importa aproximadament el 83% dels productes del mar, principalment de països asiàtics com la Xina, l’Índia i Vietnam, la qual cosa evidencia una dependència estructural i respon a la limitada capacitat d’autosuficiència per a satisfer una demanda cada vegada major.

El control de l’estratègic estret d’Ormuz per part de l’Iran ha desencadenat un efecte dòmino. A mesura que la tensió a la zona s’ha intensificat, i especialment després del tancament d’aquesta via marítima, s’han incrementat significativament els temps de trànsit, els costos del combustible i les assegurances marítimes. Davant aquest escenari, moltes navilieres s’han vist obligades a desviar les seues rutes, afectant el transport de contenidors.

Segons dades compartides pel Ministeri d’Agricultura espanyol, el preu del gasoil pesquer ha pujat més d’un 62% des de l’inici de la guerra. Aquest increment ha disparat els costos operatius, malgrat la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible del Govern, una mesura considerada insuficient davant d’increments que ronden els 60 i 70 cèntims per litre.

Amb l’inici de la campanya d’estiu, les campanyes pesqueres del Sud-est Asiàtic, en origen, estan pràcticament finalitzades i els actuals temps de trànsit, que arriben als 60 i 70 dies, impliquen que tot el producte que es carregui aquest mes ja no arribarà per a la temporada estival. Així mateix, algunes flotes han reduït o fins i tot paralitzat la seva activitat pel fet que sortir al mar no els compensa si no es garanteix un volum mínim de captures.

En el cas dels productes d’origen indi, i en conseqüència directa dels canvis de ruta, els temps de trànsit han passat de 25/30 dies a 40/50, la qual cosa suposa un increment de gairebé el 50%. Per als productes originaris de la Xina, els temps ronden els 70 dies.

L’escalada del combustible té importants conseqüències en el sector del peix i marisc congelats. Espècies amb marges relativament baixos, com la gamba, el calamar o la tilapia, són extremadament sensibles a qualsevol increment dels costos operatius i logístics. D’aquesta manera, un augment dels nolis marítims pot canviar la rendibilitat per complet.

En aquest context, les empreses importadores estan intentant lidiar amb part d’aquesta pujada i es resisteixen a traslladar els sobrecostos al preu de venda. No obstant això, el consumidor final acaba absorbint en última instància aquest encariment generalitzat, que ja es perfila com una amenaça real.

D’altra banda, l’encariment del preu del petroli també afecta a l’embalatge alimentari, ja que representa una de les matèries primeres fonamentals per a la fabricació de la majoria dels materials d’envasament.

Costos a l’alça, rutes comercials alterades i la incertesa sobre la duració del conflicte, plantegen un escenari d’enorme preocupació en el sector. Aquesta situació mostra com, en una economia globalitzada, fins i tot un filet de peix congelat pot convertir-se en una qüestió de geopolítica.